Dia de platja

Troba els errors que apareixen en aquesta imatge

El gènere del substantiu

                           Professor
                                                                                           Professora

Els substantius solen portar una marca o morfema de gènere, que indica si són masculins o femenins.

La majoria de substantius fan el femení afegint una -a  a la forma masculina:

nen ~ nena             carnisser ~ carnissera

 xicot ~ xicota         locutor ~ locutora   

El fet d'afegir aquesta -a   pot provocar alguns canvis ortogràfics:

• Col.locació  o eliminació d'accents i dièresis:

pagès ~ pagesa    soci ~ sòcia    germà ~ germana

beduí ~ beduïna       heroi ~ heroïna

• Canvi o duplicació de consonant:

       s - ss :  gos ~ gossa

       p - b : llop ~ lloba

       t- d :   cunyat ~ cunyada

       c - g : amic ~ amiga

• Canvi de u per v:

      jueu ~ jueva

• Canvi de e, o, u per a:

   

     sogre ~ sogra

     mosso ~ mossa

     ateu ~ atea

El femení també es pot formar  d'altres maneres a partir del masculí:

• Afegint-hi -na, -essa, -ina :

      germà ~ germana

      poeta ~ poetessa

      gall ~ gallina

• Canviant - leg per -loga: 

      arqueòleg  ~ arqueòloga

• Canviant -or per -riu : 

     institutor  ~ institutriu

Hi ha alguns noms masculins que es formen afegint -ot al femení:

     abella ~ abellot
     guilla ~ guillot

En altres casos el masculí i el femení presenten formes ben diferents:

Quan  el substantiu és invariable, com els acabats en -aire, -ista i -cida, el context en determina el gènere:

   el pianista ~ la pianista

   el drapaire ~ la drapaire

   el suïcida  ~  la suïcida

Molts substantius referents a animals distingueixen el gènere afegint el mot mascle (per al masculí) o femella ( per al femení).

   rossinyol mascle ~ rossinyol femella


ACTIVITATS

1. Escriu la forma femenina d'aquests noms. Tingues en compte els canvis ortogràfics que s'hi poden produir.

2. Forma el femení dels noms següents i escriu-los en la columna corresponent segons que sigui el seu cas  particular.

El substantiu

Les paraules que designen persones, animals,
objectes, llocs, sentiments, idees...... s'anomenen noms o substantius.

Classificació:

• Comuns: persones, llocs, animals o coses en general ( noi, arbre, ciutat, armari...)

• Propis: persones, llocs o coses determinades que es distingeixen de la resta ( Marta, Lleida, Aribau...)

• Concrets: éssers  o objectes que podem percebre amb els sentits ( gos, nen , cadira, braç .......)

• Abstractes: idees , sensacions, qualitats, sentiments ..... que no podem percebre  amb els sentits (llibertat, esperança, amor ....).

• Individuals: fan referència a una sola persona, animal o cosa (abella, orella, flor...)

• Colectius: tot i estar escrits en singular, designen  un conjunt de persones, animals o coses ( eixam, ramat, bosc .....)

Els noms poden pertanyer a diversos grups alhora: per exemple : ànec  és un nom concret, comú i individual

Activitats

1. Assenyala els noms que trobis en el text següent:

2. Classifica els noms de la llista en la taula següent.

3. Escriu un nom propi que s'adigui amb cadascun dels següents noms comuns.

4. Escriu el nom abstracte que es relaciona amb els adjectius següents:

5. Escriu el nom individual qui correspon a cadascun d'aquests noms col.lectius.

6. Assenyala els noms individuals d'aquestes oracions i completa-les amb el nom col.lectiu adient.

• Els roures que formaven la ................ eren forts i alts.

• Els quatre músics que formaven el ........... de corda van tenir una actuació molt lluïda.

• L'ovella perdurda pertanyia al .............. amb el qual ens havíem topat anteriorment.

• El submariniste va localitzar un espectacular .............. de peixos de colors i els va filmar amb la seva càmera.

El cargol

Completa el poema següent amb els verbs proposats.

EL cargol

............. banyes que no fereixen,
............. tant de verd com puc
i, com una joia viva,
............. un estoig al damunt.

............. sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que........... esclafar-me
damunt la pols o l'herbam.

I quan .............. criatures
que a la voreta o de lluny
............. un "Cargol, tru banya!"
mig em .......... de poruc.

                                           Josep Carner

Els camps semàntics

Un camp semàntic és un conjunt de paraules que estan relacionades pel significat o que tracten d'un mateix tema. També hi pot haver subcamps, és a dir, camps semàntics inclosos en altres més amplis.

Fixa't en aquest exemple de camp i subcamps semàntics

mitjans de transport: tren, cotxe, vaixell, avió, bicicleta, helicòpter, barca ......... 

• de terra: tren, cotxe, bicicleta ........   
• de mar:  vaixell, barca  .....  
• d'aire: helicòpter, avió .....

ACTIVITATS

1. Classifica aquestes paraules segons el camp semàntic:

objectes d'escriptori / peces d'una casa / estris de cuina.

2. Agrupa aquestes paraules per camps semàntics:

3. A quin camp semàntic  pertanyen aquests elements?

Digues cinc elements  més que pertanyin a aquest camp semàntic.

Mots que comencen en "S"

Aquests quinze dibuixos es poden designar amb un nom que comença per la lletra "S" i que consta d'una sola síl.laba

Paraules que comencen en "F"

Busca en aquest dibuix vint-i-cinc detalls  el nom dels quals comença per la lletra "F"

Paraules que comencen en "D"

Busca en aquest dibuix vint detalls  el nom dels quals comença per la lletra "E"

Paraules que comencen en "B"

Busca en aquesta imatge vint detalls el nom dels quals comença per la lletra  "B"

El hiat

Es considera que hi ha hiat quan dues vocals es troben l'una al costat de l'altra, però es pronuncien en síl.labes diferents. Exemples: aeri (a-e-ri). teatre (te-a-tre), guia (gui-a), tieta (ti-e-ta) ....

El diftong

Un diftong és la pronunciació de dues vocals en una sola síl.laba. Una actua com a nucli, i l'altra l'acompanya. El nucli pot ser qualsevol vocal, a, e, i, o, u, mentre que l'acompanyant, que s'anomena vocal dèbil, només pot ser una i o una u. Exemples: cui-na, ca-uen, seu-re.

Els diftongs poden ser creixents o decreixents

Els diftongs creixents només es poden trobar en tres posicions:

• quan la i es a inici de mot: ia (iambe), ie (iemenita), io (ioga), iu (iugoslau).

• quan la i o la u van entre dues vocals: boia, noia, peuet.

• quan la u es pronuncia en els grups :

Els diftongs decreixents són els que segueixen aquest ordre: nucli seguit de vocal dèbil ( i o u):

La síl.laba

Una síl.laba és cadascun dels cops de veu que fem quan pronunciem una paraula.

Segons el nombre de síl.labes que tenen els mots es classifiquen en:

monosíl.labes ( una síl.laba ): nas, pa, llum .....
bisíl.labes (dues síl.labes): casa, porta, sorra .....
trisíl.labs (tres síl.labes): camisa, fantasma, jardiner .....

tetrasíl.labes (quatre síl.labes): motorista, calaixera, porteria.....

pentasíl.labes (cinc síl.labes): agricultura, curiositat, xafarderia....
hexasíl.labs (sis síl.labes): culturització, manejabilitat, desafinadament

PARTICIÓ DE MOTS

Les paraules que no acaben senceres a final de ratlla es parteixen tenint en compte  les síl.labes.

Aquestes són les principals normes de partició:

• No es pot deixar cap vocal sola ni a principi ni a final de ratlla, excepte si va apostrofada. Així, el mot mania cal separar-lo d'aquesta manera: ma-nia; igualment, cal separar aliment així: ali-ment, i no així: a-liment, però si que és correcta la partició l'a-liment.

• En el cas dels mots compostos i els que tenen un prefix cal distinguir les unitats que els formen. Exemples: des-in-to-xi-car, des-es-pe-rat, mal-hu-mor ....

• Els dígrafs són dues lletres que representen un sol so i es pronuncien com un sol so.

Polisèmia

    BOCA


                                 

Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat. Els diferents significats d'un mot polisèmic s'anomenen accepcions.

Al diccionari, els diferents significats, o accepcions, es recullen sempre dins la mateixa entrada i se separen per un número o per una barra.

Exemple:  coll 1. Part, generalment estreta, del cos de l'ésser humà o de l'animal que uneix el cap amb el tronc. 2. Part d'un vestit pròxima al coll o que el volta. 3. Part d'un objecte que peer la seva forma recorda el coll d'un animal.

Homonímia

cigne

                                                                                                                                        signe


Els mots homònims són els que tenen la mateixa forma, però significat diferent.

Poden ser homòfons quan concideixen en la pronúncia, però no en la grafia.

Exemple: buit "que no conté res" / vuit "set més un fan vuit"

I homógrafs quan concideixen només  en la grafia, però no en la pronúncia

Exemple: son "el seu" / son "les ganes de dormir" difereixen en el so de la vocal o.

Quan no es produeix una coincidència plena de grafia i pronúncia entre diferents mots, diem que aquests són homònims parcials. Els mots que s'escriuen i es pronúncien igual són homònims perfectes.

La vocal neutra

Les vocals a i e en posició  àtona, en una part important del domini lingüístic català, es pronuncien totes dues com a vocal neutra.

Per evitar confusions a l'hora d'escriure, cal conèixer les regles ortogràfiques.


La vocal neutra a final de mot


1. Substantius i adjectius

a) Els substantius masculins acaben en -e i els substantius femenins acaben en -a : 

masculins: un llibre, un rellotge, un quadre
femenins: una cirera, una gallina, una casa

Excepcions:

- masculins acabats en -a : mapa, poeta, tema, problema, titella, dia, paleta, trapella, goril.la ....
i  també mots acabats en :

- arca: monarca, jerarca ....
- ista: ciclista, dentista, flautista ....
- cida: insecticida, homicida ....
- ma : drama, enigma, poema ....
- ta : atleta, planeta, poeta ....


- femenins  acabats en -e : classe, mare, febre, torre, llebre, Irene, base, Carme, catàstrofe, imatge .......  

b) Els adjectius acaben en -e quan acompanyen 

un substantiu masculí, i acaben en -a si el substantiu és femení.

un carrer ample        una avinguda ampla

un jersei negre           una jaqueta negra

un país pobre             una nació pobra

Hi ha adjectius que són invariables:

- Acabats sempre en -a : belga, persa, agrícola ..

- Acabats sempre en -e : jove, alegre, lliure, enorme i els que acaben en -ble: impossible, amable, agradable, apreciable ...

c) Els plurals s'escriuen sempre amb -es final:

una festa divertida   unes festes divertides
un tema alegre          uns temes alegres

Al passar del singular al plural de vegades es produeixen canvis ortogràfics:

-ca ............... -ques: barca, barques
-ça ............... -ces : plaça, places
-ga ............... -gues: arruga, arrugues
-gua ............. -gües: aigua, aigües
-qua ............. -qües: pasqua, pasqües
-ja ................ -ges: granja, granges

2. Verbs

a) Si l'última lletra d'un verb és una vocal neutra s'escriu a: saluda, portava, venia, treballaria.....

Excepcions:

- Les formes verbals corre, vine, obre i omple.
- Els infinitius de la segona conjugació acabats en -re: moure, creure, seure ...

b) Si la penúltima lletra d'un verb és una vocal neutra, s'escriu e : volies, marejaven, acollieu, porten.

La vocal neutra a l'interior de mot

1. Substantius i adjectius

En el cas que  el so de  la vocal neutra es trobi enmig d'un mot, cal buscar una paraula de la mateixa família en què la vocal estigui en posició tònica a fi de saber si hem d'escriure a o e.

Escrivim ....                      Perquè provenen ...

peuada, peuet                   de peu
tauleta, taulell                   de taula


2.Verbs

Per saber si hem d'escriure a o e cal recórrer a la tercera persona del singular del present d'indicatiu:

Escrivim ....                    Perquè diem ....

manarà                             ell mana
tancàvem                         ell tanca
trencar                             ell trenca

Modalitats de l'oració

Inventa un diàleg entre dos persones i escriu en cada intervenció una oració de la modalitat indicada.

- ................................ (oració enunciativa)
- ................................ (oració interrogativa)
- ................................ (oració exclamativa)
- ................................ (oració imperativa)
- ................................ (oració enunciativa)
- ................................ (oració exclamativa)

La o i la u àtones

De vegades tenim dubtes a l'hora d'escriure les vocals o i u àtones perquè sonen igual. Fixa't en les normes que tens a continuació.


EN SUBSTANTIUS I ADJECTIUS


A final de paraula

• La majoria tant de noms com d'adjectius acabats en  u àtones s'escriuen amb o .

       Exemples: lloro, mosso, burro, amo.

• S'escriuen amb u les paraules acabades en els diftongs següents: -au, -eu, -iu, -ou.

       Exemples: babau, neu, niu, mou.

• També s'escriuen amb u les paraules : assidu, impetu, individu, ingenu, mutu, perpetu, ritu, tribu....

• Els mots acabats en -o fan el plural en -os : amos, autos, duos,caldos, cocos, pianos....

• Els mots que acaben en -u  fan el plural en -us:  europeus, cacaus, liceus, individus, correus, trofeus ....

• Les paraules que en singular tenen la terminacio -us  són invariables en el plural: el/els virus, el /els globus, el/ els cactus, el / els porus, el /els focus, el /els tipus ...

• Els mots  acabats en -s, -ç, -tx, -x, -ix fan el plural en -os : masos, lluços, despatxos, reflexos peixos .....

• Els mots acabats en -sc, -st, -xt, -ig fan el plural en -os o -s: discs / discos, arbustos / arbusts, textos /tests, bojos / boigs ....

A l'interior de mot

La o o la u tòniques del mot primitiu indiquen com s'ha d'escriure la vocal àtona en els derivats:  gos - gosset , por - poruc, full - fullejar , punxa - punxegut, roca - rocallós ....


EN VERBS

• En la majoria de verbs, la primera persona del present d'indicatiu s'escriu amb -o: llegeixo, telefono, pinto, descanso...

• S'escriuen amb -u les terminacions de la segona persona del plural dels temps verbals acabats en diftong: doneu,rebíeu, penséssiu

• La o o la u tòniques de la primera persona del present d'indicatiu ens indica com cal escriure la o o la u àtones en les altres formes verbals:  jo ploro  - plorem, plorar, plorava ...

• Els verbs collir, sortir, cosir, escopir,i derivats escriuen amb o les formes àtone i amb u les formes tòniques:  cus, escup, surt, tus (formes tòniques) però cosia, escopiré, sortia, tossíeu ....

• Els verbs poder i voler escriuen amb o totes les formes llevat de la primera persona del singularv del present d'indicatiu, i de totes les formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu : vull, puc, pugui, vulgui, pugues, vulgues ....

Modalitats de l'oració

A partir d'aquesta imatge, mira d'imaginar i escriure dues oracions enunciatives, dues interrogatives, dues exclamatives i dues imperatives