Poden ser homòfons quan concideixen en la pronúncia, però no en la grafia.
Exemple: buit "que no conté res" / vuit "set més un fan vuit"
I homógrafs quan concideixen només en la grafia, però no en la pronúncia
Exemple: son "el seu" / son "les ganes de dormir" difereixen en el so de la vocal o.
Quan no es produeix una coincidència plena de grafia i pronúncia entre diferents mots, diem que aquests són homònims parcials. Els mots que s'escriuen i es pronúncien igual són homònims perfectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada