Mots que comencen en "S"

Aquests quinze dibuixos es poden designar amb un nom que comença per la lletra "S" i que consta d'una sola síl.laba

Paraules que comencen en "F"

Busca en aquest dibuix vint-i-cinc detalls  el nom dels quals comença per la lletra "F"

Paraules que comencen en "D"

Busca en aquest dibuix vint detalls  el nom dels quals comença per la lletra "E"

Paraules que comencen en "B"

Busca en aquesta imatge vint detalls el nom dels quals comença per la lletra  "B"

El hiat

Es considera que hi ha hiat quan dues vocals es troben l'una al costat de l'altra, però es pronuncien en síl.labes diferents. Exemples: aeri (a-e-ri). teatre (te-a-tre), guia (gui-a), tieta (ti-e-ta) ....

El diftong

Un diftong és la pronunciació de dues vocals en una sola síl.laba. Una actua com a nucli, i l'altra l'acompanya. El nucli pot ser qualsevol vocal, a, e, i, o, u, mentre que l'acompanyant, que s'anomena vocal dèbil, només pot ser una i o una u. Exemples: cui-na, ca-uen, seu-re.

Els diftongs poden ser creixents o decreixents

Els diftongs creixents només es poden trobar en tres posicions:

• quan la i es a inici de mot: ia (iambe), ie (iemenita), io (ioga), iu (iugoslau).

• quan la i o la u van entre dues vocals: boia, noia, peuet.

• quan la u es pronuncia en els grups :

Els diftongs decreixents són els que segueixen aquest ordre: nucli seguit de vocal dèbil ( i o u):

La síl.laba

Una síl.laba és cadascun dels cops de veu que fem quan pronunciem una paraula.

Segons el nombre de síl.labes que tenen els mots es classifiquen en:

monosíl.labes ( una síl.laba ): nas, pa, llum .....
bisíl.labes (dues síl.labes): casa, porta, sorra .....
trisíl.labs (tres síl.labes): camisa, fantasma, jardiner .....

tetrasíl.labes (quatre síl.labes): motorista, calaixera, porteria.....

pentasíl.labes (cinc síl.labes): agricultura, curiositat, xafarderia....
hexasíl.labs (sis síl.labes): culturització, manejabilitat, desafinadament

PARTICIÓ DE MOTS

Les paraules que no acaben senceres a final de ratlla es parteixen tenint en compte  les síl.labes.

Aquestes són les principals normes de partició:

• No es pot deixar cap vocal sola ni a principi ni a final de ratlla, excepte si va apostrofada. Així, el mot mania cal separar-lo d'aquesta manera: ma-nia; igualment, cal separar aliment així: ali-ment, i no així: a-liment, però si que és correcta la partició l'a-liment.

• En el cas dels mots compostos i els que tenen un prefix cal distinguir les unitats que els formen. Exemples: des-in-to-xi-car, des-es-pe-rat, mal-hu-mor ....

• Els dígrafs són dues lletres que representen un sol so i es pronuncien com un sol so.

Polisèmia

    BOCA


                                 

Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat. Els diferents significats d'un mot polisèmic s'anomenen accepcions.

Al diccionari, els diferents significats, o accepcions, es recullen sempre dins la mateixa entrada i se separen per un número o per una barra.

Exemple:  coll 1. Part, generalment estreta, del cos de l'ésser humà o de l'animal que uneix el cap amb el tronc. 2. Part d'un vestit pròxima al coll o que el volta. 3. Part d'un objecte que peer la seva forma recorda el coll d'un animal.

Homonímia

cigne

                                                                                                                                        signe


Els mots homònims són els que tenen la mateixa forma, però significat diferent.

Poden ser homòfons quan concideixen en la pronúncia, però no en la grafia.

Exemple: buit "que no conté res" / vuit "set més un fan vuit"

I homógrafs quan concideixen només  en la grafia, però no en la pronúncia

Exemple: son "el seu" / son "les ganes de dormir" difereixen en el so de la vocal o.

Quan no es produeix una coincidència plena de grafia i pronúncia entre diferents mots, diem que aquests són homònims parcials. Els mots que s'escriuen i es pronúncien igual són homònims perfectes.

La vocal neutra

Les vocals a i e en posició  àtona, en una part important del domini lingüístic català, es pronuncien totes dues com a vocal neutra.

Per evitar confusions a l'hora d'escriure, cal conèixer les regles ortogràfiques.


La vocal neutra a final de mot


1. Substantius i adjectius

a) Els substantius masculins acaben en -e i els substantius femenins acaben en -a : 

masculins: un llibre, un rellotge, un quadre
femenins: una cirera, una gallina, una casa

Excepcions:

- masculins acabats en -a : mapa, poeta, tema, problema, titella, dia, paleta, trapella, goril.la ....
i  també mots acabats en :

- arca: monarca, jerarca ....
- ista: ciclista, dentista, flautista ....
- cida: insecticida, homicida ....
- ma : drama, enigma, poema ....
- ta : atleta, planeta, poeta ....


- femenins  acabats en -e : classe, mare, febre, torre, llebre, Irene, base, Carme, catàstrofe, imatge .......  

b) Els adjectius acaben en -e quan acompanyen 

un substantiu masculí, i acaben en -a si el substantiu és femení.

un carrer ample        una avinguda ampla

un jersei negre           una jaqueta negra

un país pobre             una nació pobra

Hi ha adjectius que són invariables:

- Acabats sempre en -a : belga, persa, agrícola ..

- Acabats sempre en -e : jove, alegre, lliure, enorme i els que acaben en -ble: impossible, amable, agradable, apreciable ...

c) Els plurals s'escriuen sempre amb -es final:

una festa divertida   unes festes divertides
un tema alegre          uns temes alegres

Al passar del singular al plural de vegades es produeixen canvis ortogràfics:

-ca ............... -ques: barca, barques
-ça ............... -ces : plaça, places
-ga ............... -gues: arruga, arrugues
-gua ............. -gües: aigua, aigües
-qua ............. -qües: pasqua, pasqües
-ja ................ -ges: granja, granges

2. Verbs

a) Si l'última lletra d'un verb és una vocal neutra s'escriu a: saluda, portava, venia, treballaria.....

Excepcions:

- Les formes verbals corre, vine, obre i omple.
- Els infinitius de la segona conjugació acabats en -re: moure, creure, seure ...

b) Si la penúltima lletra d'un verb és una vocal neutra, s'escriu e : volies, marejaven, acollieu, porten.

La vocal neutra a l'interior de mot

1. Substantius i adjectius

En el cas que  el so de  la vocal neutra es trobi enmig d'un mot, cal buscar una paraula de la mateixa família en què la vocal estigui en posició tònica a fi de saber si hem d'escriure a o e.

Escrivim ....                      Perquè provenen ...

peuada, peuet                   de peu
tauleta, taulell                   de taula


2.Verbs

Per saber si hem d'escriure a o e cal recórrer a la tercera persona del singular del present d'indicatiu:

Escrivim ....                    Perquè diem ....

manarà                             ell mana
tancàvem                         ell tanca
trencar                             ell trenca