El gènere del substantiu

                           Professor
                                                                                           Professora

Els substantius solen portar una marca o morfema de gènere, que indica si són masculins o femenins.

La majoria de substantius fan el femení afegint una -a  a la forma masculina:

nen ~ nena             carnisser ~ carnissera

 xicot ~ xicota         locutor ~ locutora   

El fet d'afegir aquesta -a   pot provocar alguns canvis ortogràfics:

• Col.locació  o eliminació d'accents i dièresis:

pagès ~ pagesa    soci ~ sòcia    germà ~ germana

beduí ~ beduïna       heroi ~ heroïna

• Canvi o duplicació de consonant:

       s - ss :  gos ~ gossa

       p - b : llop ~ lloba

       t- d :   cunyat ~ cunyada

       c - g : amic ~ amiga

• Canvi de u per v:

      jueu ~ jueva

• Canvi de e, o, u per a:

   

     sogre ~ sogra

     mosso ~ mossa

     ateu ~ atea

El femení també es pot formar  d'altres maneres a partir del masculí:

• Afegint-hi -na, -essa, -ina :

      germà ~ germana

      poeta ~ poetessa

      gall ~ gallina

• Canviant - leg per -loga: 

      arqueòleg  ~ arqueòloga

• Canviant -or per -riu : 

     institutor  ~ institutriu

Hi ha alguns noms masculins que es formen afegint -ot al femení:

     abella ~ abellot
     guilla ~ guillot

En altres casos el masculí i el femení presenten formes ben diferents:

Quan  el substantiu és invariable, com els acabats en -aire, -ista i -cida, el context en determina el gènere:

   el pianista ~ la pianista

   el drapaire ~ la drapaire

   el suïcida  ~  la suïcida

Molts substantius referents a animals distingueixen el gènere afegint el mot mascle (per al masculí) o femella ( per al femení).

   rossinyol mascle ~ rossinyol femella


ACTIVITATS

1. Escriu la forma femenina d'aquests noms. Tingues en compte els canvis ortogràfics que s'hi poden produir.

2. Forma el femení dels noms següents i escriu-los en la columna corresponent segons que sigui el seu cas  particular.