El nombre del substantiu

El substantiu també porta un morfema de nombre, que indica si és singular o plural.

Per formar  el plural dels substantius:

• S'afegeix una -s al singular: 

     cotxe ~ cotxes , tomàquet ~ tomaquets

Si  l'última lletra és una -a  àtona, es canvia per -es : cara ~ cares, berruga ~ berrugues .....

En aquest cas, cal tenir en compte els canvis ortogràfics que es produeixen entre el singular i el plural:

• S'afegeix  -ns al singular quan el mot acaba en vocal tònica: fre ~ frens, balcó~  balcons ....  

  Excepcions: sofà~sofàs, consomé~consomés ..

• S'afegeix -os al singular dels substantius masculins acabats en:

 -s: pis ~ pisos ; alguns dupliquen la essa final:       compàs ~ compassos

   -ç: lluç ~ lluços

   -x: crucifix ~ crucifixos

   -ix: peix ~ peixos

   -tx: cartutx ~ cartutxos

• S'afegeix -s o bé -os als mots que en singular acaben en - sc, -st, -xt, -ig.

     disc ~ discos / discs

     text ~ textos / texts

     gust ~ gustos / gusts

     desig ~ desitjos / desigs

Hi ha  mots que son invariables: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, pus, fons, temps, socors, pols, tos, llapis, cactus, globus, pelvis, virus, càries .....